EL PROJECTE FINAL

EL PROJECTE: ELS ANIMALS DE LA GRANJA!!!!

El meu projecte final de l’assignatura s’anomena els animals de la granja. Nosaltres hem triat aquest projecte dels animals de la granja perquè creiem que és necessari que els alumnes sàpiguen conèixer i diferenciar aquests animals ja que és un tema que s’acostuma a treballar a l’etapa d’educació infantil i és proper i interessant pels alumnes d’aquesta edat.

L’objectiu general que volem aconseguir amb aquest treball és: dissenyar un projecte amb activitats per a nens i nenes de P-5 tot utilitzant les Tecnologies de la Informació i el Coneixement del medi natural i social.

La finalitat del nostre projecte es basa en treballar els animals de granja d'una manera interactiva, a partir del JClic que utilitzarem a l'aula i que els pares, des de casa i a través del bloc, puguin veure tota la informació i les activitats que han realitzat els seus fills a l’escola.

Durant el projecte, les activitats tindran com a fil conductor els animals de la granja i, a partir d’aquí, algunes classes estaran relacionades amb aquesta temàtica, com les classes de matemàtiques, llengua, música i coneixement del medi. Treballarem els seus noms, la seva alimentació, la seva classificació, el so que emeten, què obtenim d’ells, cançons, contes i conceptes matemàtics... Tot això es farà seguint la planificació establerta com per exemple: quan toqui música, treballaran les cançons, quan toqui matemàtiques, treballarem els números amb els animals, i així successivament.

Per dur a terme el nostre projecte em necessitat una sèrie de material molt variat. Podrem trobar cançons, sons, imatges, activitats fetes amb el jclic, blog, contes, ordinadors, radiocassets, vídeos sobre animals de la granja, càmeres, etc...

Podreu visitar el nostre blog si cliques aquí: http://sheilaoliva1.blogspot.com.es/

Aquest projecte ens ha permès poder tenir un petit contacte amb la creació d’un projecte propi utilitzant les Tecnologies de la Informació i el Coneixement. Per tant, hem pogut decidir què volíem treballar i com ho volíem treballar creant cadascuna de les activitats que formen part del nostre treball. Per acabar,  ús de les TIC  a l’aula ens permet facilitar l’ensenyament dels nostres alumnes ja que ens permet augmentar la quantitat i qualitat dels materials i recursos educatius, incrementar la comunicació entre tota la comunitat educativa, augmentar la flexibilitat i la varietat d’activitats i permet treballar les diferents àrees curriculars.

REALITZEM EL CARTELL PEL PROJECTE

Qué he aprés de la realització d'un cartell?

Segurament moltes vegades has pensat o tingut l'oportunitat de comunicar alguna cosa. Una de les formes gràfiques més comunament utilitzades és la del cartell. Gràcies a aquesta activitat he pogut aprendre a fer un cartell per promocionar el nostre Projecte d'Alfabetització digital. El cartell és una forma de comunicar a moltes persones, de forma ràpida i resumida, les característiques del nostre projecte o treball de l'assignatura.

A part d’ aprendre a crear un cartell per mi mateixa també he pogut aprofundir i utilitzar el Inkscape d’una manera diferent a la ja realitzada (mirar l’entrada anterior anomenada Inkscape) ja que hem pogut observar que un mateix programa pot servir per realitzar moltíssimes coses.

Els meus dubtes i curiositats sobre la realització d'un cartell

Quan vam començar a realitzar la tasca de la creació del cartell tenia molt dubtes i crea que seria molt difícil de realitzar la tasca ja que només havíem tingut una classe per poder-lo fer i ens vam donar molta informació sobre allò que havíem de posar o no en el cartell. Els dubtes que hem van sorgir durant la tasca era la següent:

·         Quin programa havíem de utilitzar per poder fer el cartell?

·         Quines eines hem d’agafar per tal de posar la lletra necessària?  

·         Quina lletra havíem de utilitzar?

·         Quina fotografies hem de utilitzar?

·         Que hem de posar en els cartells?

·         Entre altres més qüestions d’aquest estil...

Que he de saber sobre la creació d'un cartell?

En aquesta primera entrada, per poder realitzar un cartell de manera correcta hem de tenir en compte, perquè puguem crear un cartell amb tots els detalls. En aquest punt, has de definir quin és el fi o acció que vols transmetre. No és el mateix si vols vendre un producte puntual, si vols promocionar un projecte, o una publicitat d'un esdeveniment o reunió. Per la meva opinió és un error comú, per qualsevol dels casos anteriors, és sobrecarregar la informació del cartell.

Sempre que realitzem un cartell és molt important adaptar els següents aspectes depenen del tema o l’objectiu del nostre cartell, és per això que quan creem un cartell hem de tenir en compte les següents qüestions:

■ Mida: La mida de les lletres és essencial s’ha de poder distingir entre la lletra del títol a la que no són del títol. Com més important sigui la informació més gran serà la lletra i en canvi com menys importància tingui aquesta més petita haurà de ser la lletra.  

■ Color: Tal i com ja vam tractar a classe amb l’Angel el color és una part molt important que mai pots passar per alt, si que aquesta ha d’estar meditada i pensada amb molta cura, per tant, és fonamental obtenir un bon contrast. Si tens una foto principal, aquesta, juntament amb el text s'han de veure destacats en relació al color del fons. Hem de tenir cura del color ja que un mal us del color poden treure molta claredat al que vols transmetre o pot fer que el missatge sigui contradictori allò que vol transmetre. Hem de poder cerca el contrast, i per això no podem col·locar mai textos de color sobre un fons que no tingui el suficient contrast, com per exemple, un text verd sobre un fons vermell. Aquesta i altres combinacions similars produeixen un molest efecte que dificulta la lectura. Amb el color, també pots transmetre subtilment sensacions, és a dir que en la mesura possible, el color ha d'estar relacionat amb el concepte del teu cartell. Els colors càlids (gamma dels vermells fins groc) donen sensació d'alegria i dinamisme. Els colors freds (gamma dels blaus fins verd) transmeten serietat i professionalisme.

  ■ Tipografies: Les eines actuals, ens permet triar entre milers de tipus de lletres. Això és bo, sempre que escollim lletres que siguin clares, i es llegeixin a distància i simple vista. És important que utilitzem la lletra més adient per cada situació . I és que cada lletra ha de disposar d’una tipografies diferent, tenim 5 tipus de tipografies i cadascuna amb la seva funció: la lletra decorativa estan fora de la norma i s’ha dissenyat per un ús esporàdic, aquestes són utilitzades per realitzar el títol principal del cartell però només pels títols. En canvi tant la de remat (el traç acaba amb un remat, són les lletres més tradicionals, on presenten un contrast elevat entre elements rectes i corves) com la de pal sec són lletres més útils per escriure les lletres del cartell que donen la informació per tal de diferenciar-la del títol.

                              Exemple d'un cartell original creat amb moltes tipografies   
 

 Aquest és un cartell del molt original on la persona que la creat ha utilitzat diverses tipografies i colors, el problema que té aquest cartell és molt difícil de identificar quines són les paraules claus que ha de cridar l’atenció al lector. Tot i que els colors ens dona una serie de pistes ja que hi ha una relació com per exemple dios i hombre sembla que són les paraules claus ja que utilitza un color cridaner com el vermell viu de color i la lletra és gran i majuscula mesntre que le altres lletres són o lletres lligades o de colors apagats. Jo soc partidaria de que cada lletra té la seva funció i encara que hem sembli original crec que el títol hauria de ser de lletra gran i de colors alegres per difernciar-lo de la resta de informació.

 

LA CREACIÓ D'UN BLOC

Què he aprés sobre la creació d'un bloc?

La tecnología avança de manera imparable, i hi ha un moment en què és necessari actualitzar-nos a ella per a poder trametre el coneixement, arribant d’una manera més entenedora als alumnes i lúdiques de les activitats a fer a l'aula. Sempre s’ha de tenir en compte que els mitjans TIC són complementaris, mai substitutius a una classe tradicional.

Amb la creació d’aquest blog he aprés  algunes competències bàsiques que un mestre d'educació infantil ha de disposar, escolliria per damunt de tot la competència digital i tractament de la informació on he intentat utilitzar estratègies digitals i audiovisuals útils pel meu aprenentatge i també m’ha permet ser autònoma i disposar d’una iniciativa personal, perquè utilitzar el blog significa realitzar un projecte individual de forma creativa i personal, el que fa a una persona autònoma. És important la creacions de blogs com un medi de comunicació entre escola i famílies on ells poden consultar tot el que fan a l’aula, també poden enviar notificacions i veure fotografies dels seus fills i filles a més a més aquest també potser un lloc de comunicació entre altres mestres ja que en ell es posen recursos que puguin ajudar a altres mestres per tractar temes diversos de manera original i relacionades amb les TIC.

Els meus dubtes i curiositats sobre el bloc

Aquesta activitat m’ha servit per molt ja que per mi el blog era un món totalment desconegut per mi. Durant la realització d'aquesta tasca he aprés prou coses, com per exemple a comprendre conceptes i mètodes nous d'aprenentatge mitjançant les TIC dins de l'aula. L'eina utilitzada en aquesta tasca amb l'objectiu d'apropar-nos a les noves tecnologies i de fer-nos veure que serveixen per a molt més que simplement comunicar-nos, va ser el blog. El concepte de blog en sí no era desconegut per a mi, ja que sé que hi ha molta gent que en té però jo mai havia tingut anteriorment cap principalment perquè no sabia crear-lo i no l’havia utilitzat mai abans.

Què he de saber sobre la creació d'un bloc?

Els blocs s'assemblen a diaris en què es van realitzant anotacions periòdiques, que permeten incloure textos i imatges. L'últim introduït és el primer que es mostra. El que hem de saber dels blogs és la gran senzillesa en la seva creació i publicació. Aquest mateixa facilitat els converteixen en una eina vàlida i versàtil per a la seva utilització com a recurs educatiu.

Tal i com ja he dit el que em va atreure la importància dels blocs va ser la possibilitat de comunicar a tots els sentits: professor-alumne, alumne-professor i alumne-alumne. Estar en una pàgina web, fer un clic, comentar i poder mantenir una conversa en diferit amb els alumnes fora de l'escola era el que buscava feia temps. Poder donar resposta als continguts dels altres directament a través del navegador, almenys aparentment, incrementaria encara més la interacció. Aquesta unió ve a dinamitzar la forma de comunicació, especialment entre professor-alumne i viceversa.

A més, la creació i el seguiment de blogs no serveix només per a que mestres i estudiants aprenguin els uns dels altres i puguin compartir vivències, opinions sinó que els propis alumnes també poden utilitzar aquests diaris com una eina de motivació, ja que els nens gaudeixin cada vegada més amb la cultura digital i ensenyar-lo als seus pares ja que aquest pot fer que hi haguí millors vincles entre pares i fills ja que el nen pot explicar allò que ha fet a l’aula. En un futur pròxim els nostres alumnes disposaran d'aquest tipus de eines al seu abast i tal i com ja he comentat en l'apartat de la Nati nosaltres com a mestres els hem d'ensenyar a fer un bon ús d'aquestes eines, ja sigui dels blogs, els facebooks, els gmails.

LA CREACIÓ D'UN FORMULARI AMB EL DOCS DEL GMAIL

Què he aprés sobre la creació d'un formulari?

En una sessió amb l'Eduard vam poder aprendre moltes coses entre elles que a partir del gmail es poden fer moltes coses entre elles, vam aprendre a insertar unes dades en un excel també vam aprendre a compartir i observar el resultat de les dades obtingudes en uns gràfics on ens vam adonar de quins colors prodominen dins l'aula, després van aprendre que apatir del googledocs es poden redactar una petita història creada per tots els participants de l'assignatura i, finalment, vam aprendre com podem crear un formulari / qüestionari sobre els continguts treballats a les tres parts de l'assignatura d'Alfabetització digital, més concretament la del color compartint amb dos dels nostres companys.

Els meus dubtes i curiositats sobre la creació d'un formulari

Mentre feia l’exercici hem van sorgir diverses preguntes que poc a poc i a partir de les instruccions de l'Eduard o amb l'ajuda del meus companys de classe.

·         Com es crear un formulari a partir del googledocs?

·         Quins tipus de possibilitats hem permet el formulari?

·          Com fer per poder veure allò que he enviat al gmail dels meus companys?

·         Entre altres preguntes de la mateixa indole.

 

Què he de saber sobre la creació d'un formulari?

El formulari potser una bona eina en un futur pròxim quan siguem mestres ja que com a mestres volem conèixer les opinions dels pares dels nostres alumnes. A partir dels formularis podem conèixer allò que nosaltres desconeixem dels nostres alumnes ja sigui perquè són alumnes nous que estem coneixent o perquè com ja sabem també podem conèixer com es comporta els nostres alumnes fora de l’escola ja que els nens com molt bé ja hem parlat aquest canvien molt quan surten de l’escola. El formularis serveixen per conèixer els hàbits dels nostres alumnes, com es comporten els nostres alumnes, que temen, que els agrada, quines malalties i al·lèrgies han tingut anteriorment els nostres alumnes, entre moltes altres coses que podem conèixer a partir del formulari.   

És molt important que quan tinguem pensat crear un formulari haurem de formular diverses preguntes de manera diferent, és a dir, per tal de fer un bon formulari necessitem tant preguntes tancades com obertes ja que si fem totes preguntes tancades on l’alumne només pot escollir una opció correcta pot fer que aquest realitzi el qüestionari a l’atzar mentre que si fem preguntes obertes on l’alumne pot escriure o on hi ha més d’una opció correcta l’alumne podrà aprendre de manera significativament. Un bon exemple de formulari és el següent:

Ha sigut útil la informació recollida?

Sí

No

Una mica

Cuantes vegades tenen molt sons els nostres alumnes?

 

Molt poques

Poc

Modet

Molt

Moltissim

Com és el teus fill a casa, quin compartament o actitut té? posar alguna anecdota:

LA CREACIÓ D'UN MOODLE

Què he aprés de la creació d'un moodle?

Un altra activitat que vam realitzar amb l’Eduard va ser crear un Moodle on vaig poder aprendre que a partir d’una pàgina podia crear un Moodle, només registrant-te, on poder penjar les activitats realitzades a l’assignatura d’Alfabetització digital, crear una tasca on els nostres companys poden penjar la feina que li demanem, crear un fòrum on poder debatre temes de l’assignatura, entre moltes altres coses.

He après a partir de la meva experiència tan com a usuària que utilitza un moodle de la universitat de Barcelona, però també com a creadora d'un moodel que aquest és un entorn que és dinàmic o s'actualitza i es modifica a partir de la participació dels alumnes i del creador (el mestre).

Curiositat i dubtes sobre la creació d'un moodle

Quan anava realitzant la tasca m’anaven sorgint dubtes i problemes que poc a poc amb l’ajuda de les instruccions de l’Eduard, la informació del Moodle de la UB i de l’ajuda de les meves companyes vaig poder anant solucionant. Entre elles em van sorgir les següents preguntes:

·         Què és realment un Moodle?

·         Quina pàgina web és per tal de poder crear un Moodel?

·         Com penjar un JClic?

·         Entre moltes més preguntes d’aquest estil?

Què he de saber sobre la creació del moodle?

 Moodle és un entorn dinàmic d'aprenentatge . Es tracta d'un programa que crea un entorn virtual, un espai de comunicació a Internet, on té lloc l'ensenyament i l'aprenentatge. Des del punt de vista dels estudiants Moodle ofereix un entorn privat i personal on cal identificar-se per entrar i que, un cop dins, es troba fàcilment el camí cap al curs o cursos on estan inscrit. Quan un estudiant entra en un curs troba una estructura clara, entenedora i molt navegable, amb activitats programades seguint el calendari proposat pel professorat i amb recursos interns, com ara textos, imatges o multimèdia, o externs, com llocs web per visitar.

Des del punt de vista del professorat, que no necessita tenir cap mena de coneixement tècnics ni de programació, Moodle ofereix una interfície molt agradable i amigable des de la qual es poden crear fàcilment activitats didàctiques motivadores, tant individuals com grupals, i es poden afegir recursos de tota mena. A més, fer el seguiment i l'avaluació dels estudiants i de l'efectivitat de les activitats és una tasca molt senzilla i que es pot personalitzar segons el que vulguis fer.

Hi ha moltes activitats didàctiques que els estudiants poden fer en un curs Moodle. Vegem les més comunes per tal de conèixer i ser conscient de la gran varietat de activitats que es poden fer a partir del Moodle:

·         fòrum: l'activitat estrella de Moodle tant pel que fa a la facilitat de creació com a les possibilitats de treball en grup.

·         qüestionari: un qüestionari és una col·lecció de preguntes de diferent tipus (de vertader/fals, de resposta múltiple, de resposta curta, numèrica, de relació, de compleció d'espais buits, etc.) que es presenten agrupades per tal que l'estudiant les respongui en una sessió de treball.

·         tasca: per Moodle una tasca és un encàrrec de feina que l'estudiant pot completar pel seu compte, tot enviant un fitxer al sistema i esperar rebre la retroacció del professorat.

·         lliçó: és una activitat a mig camí entre la informació i el qüestionari perquè barreja una mica de cada.

El Moodle és molt útil ja que aquest no només els estudiants entren i fan una sèrie d'activitats sinó que el Moodle crea un espai d'ensenyament i aprenentatge basat en la comunicació. La diferència amb altres programes és que Moodle facilita enormement la comunicació entre els participants a tos els nivells i la socialització de l'aprenentatge a través de diferents eines: els diàlegs que s'estableixen als fòrums. El Moodle és un bona eina on sempre estigui obert un fòrum de dubtes on els estudiants puguin plantejar allò que necessiten. 

Clarament hem pogut veure que el Moodle és una bona eina pels estudiants i crec que és essència poder conèixer totes aquelles eines que ens ofereixen les TIC i que ens poden faciliten la vida acadèmica i personal.

JOC PSEUDOINTERACTIU

 

Què he après?

A partir d’aquesta activitat he pogut aprendre que a partir de power point es pot fer una activitat tan divertida y lúdica que vaig poder realitzar sobre les fruites, la qual ajudar al nen a fer un aprenentatge significatiu. Aquesta activitat m’ha permet aprendre a patir de l’experimentació i provant molts cops fins que al final he pogut aconseguir el meu objectiu.

PowerPoint té una eina molt útil per crear jocs interactius que serveixen per reforçar els temes que els alumnes aprenen a l'escola i posar a prova els seus coneixements. Les mestres i els pares poden crear presentacions amb animacions, hipervincles i botons d'acció per navegar de manera ràpida entre les pantalles i promoure la interactivitat. I es que jo mai hagués imaginat que pogués ser tan fàcil fer un joc interactiu a partir del Power Point i amb el hipervincle. Aquest ens potser molt útils ja que es pot adaptar el joc a l’edat dels nens i nenes, ja que nosaltres podem escollir el tema, la dificultat d’aquest, si posem imatges o al contrari lletres... 

Què he de saber sobre els jocs psedointeractius?

Com ja hem pogut estudiar en altres assignatures del grau d’educació Infantil els joc són una manera molt útil d’ensenyar als nostres alumnes a poder comprendre millor les coses. El joc és l'activitat fonamental en la vida d'un nen ( encara que es pensi que és una distracció passatgera, sense cap més objectiu que el de produir un plaer al nen). El nen juga perquè és nen i perquè qualsevol vol assemblar-se a l'adult , malgrat que la limitada experiència no li permet encara desenvolupar-se en la vida real.

Per això crec que és molt útil poder crear activitats i jocs pels nens i nenes. Crec que aquest tipus de jocs permet al nen créixer  i desenvolupar-se de manera adequada ja que podem adaptar-los a ells.

JCLIC A L'EDUCACIÓ INFANTIL

Qué he aprés del JClic?

Durant les últimes Les dues primeres seccions d'Alfabetització Digital vam estar experimentant amb el programa JClic. Amb l’ajuda de l’Eduard que s'encarregava d'aquesta part ens va ajudar a entendre, experimentar, observar i crear activitats a través d'aquest programa. Realment el programa és entretingut, dinàmic i lúdic, a més que permet crear infinites activitats personalitzades que permeti als nostres alumnes aprendre de manera lúdica i significativament. He aprés que a partir del JClic es poden fer moltes activitats creades per un mateix com sopes de lletres, associacions, mots encreuats, puzles, memori, etc.

 

Qué he de saber del JClic?

El JClic des de que ens ho van presentar a classe aquesta és una de les moltes eines de la qual crec que és necessària que formi part del gran llistat de recursos que un mestra a de disposar i aplicar quan sigui necessari, al llarg dels nostres anys com a docents. JClic està format per un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de text, mots encreuats, ect. El JClic és un eina que ens permet realitzar una gran quantitat d’activitats educatives per tal de que el nen apliqui la teoria que ha realitzat anteriorment a l’aula. El JClic té una gran importància per la seva aplicació com a eina educativa de la societat de la informació, ja que ens permet crear, realitzar, modificar i avaluar activitats educatives multimèdies que ens permet com a mestre adaptar unes activitats segons l’edat dels nens i nenes, de la temàtica que estem treballant a classe, del número d’activitats que vulguem realitzar, del tipus avaluació, etc.

El JClic permet una col·laboració entre els mestres ja que els autors del projecte poden penjar els seus projectes JClic per tal de que qualsevol altres persona el poguí conèixer i fer servir quan ho necessiti pel seu ús personal. Sempre tenint en compte de que aquest treball té un propietari o un autor i no és pot fer un mal ús d’aquest programa, com per exemple vendre’l ni tampoc podem canviar-li el nom i fer-lo nostre ja que seria un delicte. 

Tal i com hem comentat el JClic ens permet poder avaluar els nostres alumnes de manera individualitzada ja que aquest ens permet decidir quantes oportunitats o intents li donarem al nen o nena, això ens permet ampliar els tipus d’errades depenen de les dificultats d’aprenentatge que tingui aquell nen.  Per totes aquestes raons que he donat en els apartat anterior que crec que totes les escoles haurien de poder aplicar dins de l’aula la utilització del JClic com una eina educativa.

LA FOTOGRAFIA

Qué he aprés de les fotografies?

Jo abans de fer l’activitat de les fotografies feia fotos sense donar-li importància al pla ni a l’enquadrament, cosa que feia que moltes de les fotografies quedessin malament o que quedes bé per l’atzar. A partir de l’activitat de les fotografies he après que les càmeres capten el tros de la realitat que decideix la persona que hi ha al seu darrere que totes les fotografies han d’estar pensat i amb una finalitat. També he pogut aprendre que hi ha diversos tipus d'angles i de plans i depen de que volguem fer haurem d'utilitzar un pla o un antre.

Els meus dubtes i curiositats sobre les fotografies

1.      Què és un pla?

2.      Què és un anglès?

3.      Quins tipus de angles hi ha?

4.      Quins tipus de pla existeixen i quan s’han d’utilitzar?

Qué he de saber sobre les fotografies?

Ens referim a plans fotogràfics quan parlem de la dimensió i les proporcions que volem reflectir en una imatge, en conèixer això podem saber quin tipus de fotografia farem i on són els llocs ideals on podem fer els talls de la imatge.

Pla General. Mostra un escenari ampli en el que s'incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l'enquadrament.L'objectiu d'aquest pla es que vegi bé l’espai, el context, per això hi ha molta distància entre la càmera i l’objecte. Els plans generals són els que ens permeten capturar una imatge de amb la major grandària possible. En ella el que es busca ressaltar és l'escena en el seu tot i no un detall en particular. Aquest tipus de pla ens pot mostrar des d'un lloc ampli, com una sola persona o una multitud, i pot aconseguir fer-nos sentir fins i tot la sensació de solitud, d'alguna cosa que aquesta llunyà o fins una mica dramàtic. Els objectes o les persones en aquest tipus de plans poden quedar llunyanes, diluïdes en l'entorn, petita, perduda o massificada.

Pla sencer. Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d'un o dos personatges. Interessa l'acció. Mostra el personatge principal de cap a peus, mostra en pla sencer l’acció del personatge, veient a la mateixa vegada les característiques físiques d’aquest del protagonista. La diferencia amb el pla general, és que el context és importa menys.

Pla americà. El pla americà talla el protagonista aproximadament a l'altura del genoll o per la cuixa. En funció de si el protagonista està recolzat o assegut, la tolerància baixa una mica, arribant fins una mica per sota dels genolls. És ideal per enquadrar en la fotografia a diverses persones interactuant.

Pla mitjà. Presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt. Interessa la reacció del personatge davant una realitat. En aquest Pla no ens interessa el context”; comencem a veure i apreciar les emocions del personatge que ens proporciona un ritme dinàmic).

 

Primer pla. Presenta el rostre sencer o com a molt amb l'espatlla. És un pla molt expressiu, psicològic i dramàtic. Presenta la cara sencera del protagonista i tendeix a destacar les emocions dels personatges). No hem d’abusar perquè pot produir una fragmentació de la realitat

Pla de detall. Mostra un objecte o part d'un objecte. Normalment s'incorpora com a pla d'inserció dins d'una narració. Ens dona una informació mol detallada i remarca una importància sobre aquell objecte. Hem d’evitar abús d’aquest pla perquè tallem el context on es troba el personatge.

L'enquadrament de les fotografies, l’enquadrament es tria segons convingui per aprofitar els valors expressius propis de cada pla. L'elecció de la posició de la càmera té una influència directa sobre la percepció subjectiva d'una imatge. Quan es tracta de crear imatges que causin un determinat impacte en el vident, aquestes pautes es cuiden al detall.

La angulació és la diferència que hi ha entre el nivell de la presa i el motiu que es fotografia. Tot depèn del punt de vista. L'elecció del punt de vista és tan essencial com triar si volem utilitzar llum diürna o flaix. Repassem els tipus de pla en funció dels possibles angles de càmera. Anirem de la posició de cambra més alta a la més baixa.

 

Angle de visió mitjana o normal Com ho estableix el nom és l'angle en què col·loquem la càmera al mateix nivell que el subjecte a fotografiar de manera que la línia imaginària entre la càmera i el subjecte és paral·lela a terra. Si es tracta d'una persona per exemple, col·loquem la càmera al mateix nivell que els ulls del subjecte. En el cas d'un paisatge l'horitzó estaria en línia amb la càmera. Aquest angle de perspectiva és el més utilitzat ja que la imatge resultant és una representació similar a com observem al món de manera quotidiana. Des de la perspectiva de l'observador aquest tipus de fotografia desperta un sentit d'equilibri i no qüestiona el nivell o diferència de poders entre l'observador i el subjecte observat.

 

 

Angulo picat: Aquest angle de perspectiva s'aconsegueix quan col·loquem la càmera en un pla per sobre del subjecte a fotografiar. Per exemple si es tracta d'una persona col·locaríem la càmera per sobre dels ulls del subjecte. Si es tracta d'un paisatge col·locaríem la càmera en un pla superior a l'altura de la vista d'una persona (usant una escala o sobre algun altre objecte). Això té com a resultat que l'horitzó es col·loca en la meitat superior de l'enquadrament. Aquest angle de perspectiva crea en l'observador un sentit de desequilibri i proposa un nivell de superioritat entre aquest i el subjecte observat. De la mateixa manera és utilitzat per comunicar una posició feble o d'inferioritat del subjecte fotografiat.

Angle de visió contrapicat extrem: l'angle de perspectiva de contrapicat l'extrem es coneix com nadir. Aquest angle de perspectiva s'aconsegueix col·locant la càmera de manera que creï una línia recta amb la part inferior del subjecte a fotografiar. Per exemple, si fotografiem una persona la càmera ha de ser col·locada en una línia vertical per sota del nivell dels peus del subjecte. Si es tracta d'un edifici fotografiem amb la càmera enganxada a la vora inferior d'aquest mirant cap amunt.

Angle zenital o angle picat extrem: l'angle de perspectiva de picat a l'extrem es coneix com zenital. Aquest angle de perspectiva s'aconsegueix col·locant la càmera de manera que creï una línia recta amb la part superior del subjecte a fotografiar. Per exemple, si fotografiem una persona la càmera ha de ser col·locada en una línia vertical per sobre del cap del subjecte. Si es tracta d'un edifici fotografiem amb la càmera enganxada a la vora superior d'aquest mirant cap avall.