LA FOTOGRAFIA

Qué he aprés de les fotografies?

Jo abans de fer l’activitat de les fotografies feia fotos sense donar-li importància al pla ni a l’enquadrament, cosa que feia que moltes de les fotografies quedessin malament o que quedes bé per l’atzar. A partir de l’activitat de les fotografies he après que les càmeres capten el tros de la realitat que decideix la persona que hi ha al seu darrere que totes les fotografies han d’estar pensat i amb una finalitat. També he pogut aprendre que hi ha diversos tipus d'angles i de plans i depen de que volguem fer haurem d'utilitzar un pla o un antre.

Els meus dubtes i curiositats sobre les fotografies

1.      Què és un pla?

2.      Què és un anglès?

3.      Quins tipus de angles hi ha?

4.      Quins tipus de pla existeixen i quan s’han d’utilitzar?

Qué he de saber sobre les fotografies?

Ens referim a plans fotogràfics quan parlem de la dimensió i les proporcions que volem reflectir en una imatge, en conèixer això podem saber quin tipus de fotografia farem i on són els llocs ideals on podem fer els talls de la imatge.

Pla General. Mostra un escenari ampli en el que s'incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l'enquadrament.L'objectiu d'aquest pla es que vegi bé l’espai, el context, per això hi ha molta distància entre la càmera i l’objecte. Els plans generals són els que ens permeten capturar una imatge de amb la major grandària possible. En ella el que es busca ressaltar és l'escena en el seu tot i no un detall en particular. Aquest tipus de pla ens pot mostrar des d'un lloc ampli, com una sola persona o una multitud, i pot aconseguir fer-nos sentir fins i tot la sensació de solitud, d'alguna cosa que aquesta llunyà o fins una mica dramàtic. Els objectes o les persones en aquest tipus de plans poden quedar llunyanes, diluïdes en l'entorn, petita, perduda o massificada.

Pla sencer. Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d'un o dos personatges. Interessa l'acció. Mostra el personatge principal de cap a peus, mostra en pla sencer l’acció del personatge, veient a la mateixa vegada les característiques físiques d’aquest del protagonista. La diferencia amb el pla general, és que el context és importa menys.

Pla americà. El pla americà talla el protagonista aproximadament a l'altura del genoll o per la cuixa. En funció de si el protagonista està recolzat o assegut, la tolerància baixa una mica, arribant fins una mica per sota dels genolls. És ideal per enquadrar en la fotografia a diverses persones interactuant.

Pla mitjà. Presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt. Interessa la reacció del personatge davant una realitat. En aquest Pla no ens interessa el context”; comencem a veure i apreciar les emocions del personatge que ens proporciona un ritme dinàmic).

 

Primer pla. Presenta el rostre sencer o com a molt amb l'espatlla. És un pla molt expressiu, psicològic i dramàtic. Presenta la cara sencera del protagonista i tendeix a destacar les emocions dels personatges). No hem d’abusar perquè pot produir una fragmentació de la realitat

Pla de detall. Mostra un objecte o part d'un objecte. Normalment s'incorpora com a pla d'inserció dins d'una narració. Ens dona una informació mol detallada i remarca una importància sobre aquell objecte. Hem d’evitar abús d’aquest pla perquè tallem el context on es troba el personatge.

L'enquadrament de les fotografies, l’enquadrament es tria segons convingui per aprofitar els valors expressius propis de cada pla. L'elecció de la posició de la càmera té una influència directa sobre la percepció subjectiva d'una imatge. Quan es tracta de crear imatges que causin un determinat impacte en el vident, aquestes pautes es cuiden al detall.

La angulació és la diferència que hi ha entre el nivell de la presa i el motiu que es fotografia. Tot depèn del punt de vista. L'elecció del punt de vista és tan essencial com triar si volem utilitzar llum diürna o flaix. Repassem els tipus de pla en funció dels possibles angles de càmera. Anirem de la posició de cambra més alta a la més baixa.

 

Angle de visió mitjana o normal Com ho estableix el nom és l'angle en què col·loquem la càmera al mateix nivell que el subjecte a fotografiar de manera que la línia imaginària entre la càmera i el subjecte és paral·lela a terra. Si es tracta d'una persona per exemple, col·loquem la càmera al mateix nivell que els ulls del subjecte. En el cas d'un paisatge l'horitzó estaria en línia amb la càmera. Aquest angle de perspectiva és el més utilitzat ja que la imatge resultant és una representació similar a com observem al món de manera quotidiana. Des de la perspectiva de l'observador aquest tipus de fotografia desperta un sentit d'equilibri i no qüestiona el nivell o diferència de poders entre l'observador i el subjecte observat.

 

 

Angulo picat: Aquest angle de perspectiva s'aconsegueix quan col·loquem la càmera en un pla per sobre del subjecte a fotografiar. Per exemple si es tracta d'una persona col·locaríem la càmera per sobre dels ulls del subjecte. Si es tracta d'un paisatge col·locaríem la càmera en un pla superior a l'altura de la vista d'una persona (usant una escala o sobre algun altre objecte). Això té com a resultat que l'horitzó es col·loca en la meitat superior de l'enquadrament. Aquest angle de perspectiva crea en l'observador un sentit de desequilibri i proposa un nivell de superioritat entre aquest i el subjecte observat. De la mateixa manera és utilitzat per comunicar una posició feble o d'inferioritat del subjecte fotografiat.

Angle de visió contrapicat extrem: l'angle de perspectiva de contrapicat l'extrem es coneix com nadir. Aquest angle de perspectiva s'aconsegueix col·locant la càmera de manera que creï una línia recta amb la part inferior del subjecte a fotografiar. Per exemple, si fotografiem una persona la càmera ha de ser col·locada en una línia vertical per sota del nivell dels peus del subjecte. Si es tracta d'un edifici fotografiem amb la càmera enganxada a la vora inferior d'aquest mirant cap amunt.

Angle zenital o angle picat extrem: l'angle de perspectiva de picat a l'extrem es coneix com zenital. Aquest angle de perspectiva s'aconsegueix col·locant la càmera de manera que creï una línia recta amb la part superior del subjecte a fotografiar. Per exemple, si fotografiem una persona la càmera ha de ser col·locada en una línia vertical per sobre del cap del subjecte. Si es tracta d'un edifici fotografiem amb la càmera enganxada a la vora superior d'aquest mirant cap avall.